Definitivament és un any complex
Els nostres gestors han de lidiar amb una situació plena d’incerteses, a la qual els experts la qualifiquen com, sense precedents, en molts aspectes. Habitualment, les decisions es basen en previsions; ningú pot pretendre conèixer el que pot oferir el futur i, per això, tota decisió d’inversió sempre ha comportat un risc. En la situació actual, aquesta incertesa es veu agreujada per imponderables de molt més calat que els habituals. I és que tenim moltes qüestions i dubtes encara pendents de resoldre en relació amb la fi d’aquesta pandèmia. Són eficaços els tractaments que s’estan desenvolupant ?, Quan arribarà la vacuna ?, Quant de temps trigarà a poder aplicar-se a escala mundial? Quines seran les seqüeles econòmiques de les mesures preses per aturar el virus? Serà possible erradicar el virus?… Prendre decisions amb tantes incerteses fa que haguem de ser més cauts del que és habitual.
El camí cap a la denominada «nova normalitat» és incert. Des de principis de maig, alguns governs europeus estan alçant progressivament les restriccions que s’havien imposat a l’activitat productiva i al moviment de ciutadans, per frenar l’expansió de la Covid-19. El major repte a què s’enfronten ara és buscar l’equilibri entre començar a reactivar les economies i evitar rebrots que podrien derivar en nous confinaments.
Les previsions econòmiques són poc favorables. La Comissió Europea va publicar el passat 6 de maig les seves previsions, que anticipen una caiguda del PIB a la Unió Europea del 7,7%. Probablement, els països del sud d’Europa acusaran amb més intensitat l’impacte de la crisi , previsiblement, la seva recuperació serà més lenta, per la seva major dependència al sector turisme. En el cas d’Espanya, la Comissió preveu una caiguda del PIB del 9,4% i una recuperació del 7% en 2021. La taxa d’atur fregaria el 19% el 2020 i baixaria al 17% el 2021, mentre que el dèficit es dispararia aquest any al 10,1% i es quedaria en el 6,7% l’any que ve.
L’Eurogrup activava el MEDE el passat divendres 15 de maig, amb la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros per pal·liar els efectes de la pandèmia. Els estats que ho sol·liciten podran rebre un préstec per fins al 2% del seu PIB per cobrir despeses sanitàries, lligades a la crisi del coronavirus, el que per a Espanya suposen 25.000 milions d’euros. També com a novetat, el 8 de maig, la Comissió Europea va aprovar un pla amb l’objectiu que els Estats Europeus puguen donar suport a companyies nacionals, que hagen patit un gran deteriorament en la seva solvència, arran de la pandèmia. Aquesta capitalització pública, ha de ser l’últim recurs a què puguen acudir les empreses, i tindrà com a únic objectiu la viabilitat d’aquestes i, en el cas que supere el 22% del capital total de la companyia o els 250 milions d’inversió, haurà de comptar amb l’aprovació de la Comissió Europea. La presència de capital públic en companyies privades queda limitada a sis anys en el cas de companyies cotitzades, i set per no cotitzades. Durant aquest període, no es podran repartir dividends, ni recomprar accions i les operacions societàries es veuran limitades.
En tot cas, les desavinences entre alguns països de la UE a la crisi del Covid-19 han generat encara incertesa en mercats i ciutadans. A més, el veredicte de la Cort Suprema alemanya, sobre el programa de compra d’actius per part del BCE de 2015, podria arribar a limitar el marge de maniobra del BCE en la compra de bonus, tenint pitjors conseqüències en països amb situacions fiscals més febles com Itàlia, Portugal o Espanya.
Quina resposta veiem en els mercats a aquesta situació?
En el cas dels mercats de renda fixa, la setmana passada va estar marcada per les tensions, tant polítiques com comercials entre els EUA i la Xina. La renda fixa es troba fortament recolzada pels bancs centrals. I d’acord amb les dades macro que anem coneixent, augmenta la divergència entre les cotitzacions dels actius financers i l’economia real.
Els nivells de referència de les corbes de deute europeu s’han mogut poc durant la setmana passada. El deute alemany a 10 anys continua en el rang (0,52% – 0,55%), mentre que el deute espanyol continua amb el tímid degoteig a la baixa de les seves rendibilitats, el seu bonus a 10 anys té una rendibilitat anual del 0,75%, i els bonus amb venciment inferior a 2024, tenen rendibilitats negatives.
Als EUA, Powell revifa els temors a una recuperació més lenta del previst. En la seva intervenció en el Peterson Institute for International Economics, el president de la FED va afirmar que l’abast i la velocitat d’aquesta recessió econòmica no té precedents en la història moderna; encara que va descartar, al menys en el curt termini, una baixada de tipus a terreny negatiu, tal com demanava Trump.
Des de la segona quinzena de març, el comportament de les borses ha estat dispar, amb els índexs americans com Standard & Poors i Nasdaq acostant-se a nivells anteriors a la Covid-19, especialment l’índex tecnològic que té rendibilitats positives en l’any. Mentre que les borses europees mostren una recuperació més continguda. L’Eurostoxx, amb una recuperació al voltant del 15%, i l’Ibex al voltant del 10%. En la nostra opinió, les borses potser han pujat molt ràpid, el que ens fa ser també cauts. Aquesta revaloració no està justificada pels beneficis de les companyies, sinó més aviat per la manca d’alternatives d’inversió i perquè el mercat, amb cert optimisme, està descomptant una recuperació excessivament ràpida per la gravetat de la situació.
La gestió en els nostres fons …
Intentem buscar companyies generadores de caixa de forma consistent, amb balanços solvents i això ho trobem en el sector tecnològic, en el qual, a dia d’avui, estem sobre-ponderats en la majoria dels nostres fons.
A nivell global, en la gestió dels nostres fons ens posicionem més defensius amb uns nivells de liquiditat lleugerament superiors al l’habitual. En els fons de renda fixa el pes majoritari de la seva inversió es troba en deute públic espanyol; en els fons mixtos s’ha reduït l’exposició a high yield, i també s’han reduït les durades de les carteres de renda fixa.
Quant als nostres fons mixtos conservadors, estan evolucionant raonablement bé, especialment els mixtos internacionals. A futur, quan comencem a veure la sortida de la crisi, la recuperació vindrà probablement, per la part dels mercats internacionals.
Com a resum, a curt termini seguim veient una situació de molta incertesa, per la qual cosa mantenim una gestió prudent, però alhora estem analitzant companyies i l’evolució de la pandèmia, per un cop superada, posicionar-nos en atractives inversions a llarg termini, que puguen aprofitar-se de la recuperació, que segur arribarà.
*Article elaborat per Gescooperativo, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva del Grup de Caixes Rurals.
*Podeu llegir-lo en castellà en el blog de Ruralvia.
Seguretat, tant per al client del comerç, que haurà d’autenticar la seua identitat abans de realitzar el pagament de la compra, com per al comerç, que no es veurà obligat a guardar dades de targetes.
Rapidesa, ja que el comerç no necessita tindre pàgina web ni ordinador. Podrà enviar la sol·licitud de pagament al client des del seu propi mòbil. El client, per part seua, només haurà de prémer sobre l’enllaç rebut en el seu e-mail o com SMS. En un instant serà redirigit a la passarel·la de pagament on podrà introduir les seues dades per a realitzar l’abonament de la compra.
Senzillesa, ja que el comerç tan sols haurà d’emplenar les dades bàsiques de la compra i triar com vol fer-li arribar la sol·licitud de pagament al seu client, a través de correu electrònic o de SMS. El client rebrà la notificació amb un enllaç perquè puga començar el procés per a realitzar el pagament.
Enviament de milions de correus electrònics falsos amb informació sobre la malaltia i que, a més a més, permeten la descàrrega d’arxius adjunts (PDF) o aplicacions relacionades amb el coronavirus per infectar els ordinadors.
Versions falses de panells online, en les quals poder fer seguiment a temps real de la programació de la malaltia, per robar així la informació dels usuaris emmagatzemada en els ordinadors.
Qualsevol d’aquestes pràctiques és un intent de phising. El phising és un mètode que els ciberdelinqüents utilitzen per a enganyar-nos i aconseguir que revelem informació personal, com contrasenyes o dades de targetes de crèdit, i números de comptes bancaris. En aquesta ocasió, amb el pretext d’oferir informació, al voltant de la infecció. Per això…
