Tot comença amb un clic innocent. Davant la pandèmia del Coronavirus volem tindre la major quantitat d’informació possible, això fa que augmente, considerablement, el trànsit a internet i dels usuraris front les pantalles i hi ha qui està aprofitant aquesta situació per treure’n profit. S’ha registrat un gran augment de la quantitat de campanyes criminals i atacs relacionats amb el coronavirus. Per això, la Guàrdia Civil ja està treballant per prevenir i investigar els possibles delictes que poguessen cometre’s a través de la xarxa, com són els relacionats amb els fraus, la instal·lació de programes maliciosos (malware) o la desinformació. Alguns d’ells són els següents:
Enviament de milions de correus electrònics falsos amb informació sobre la malaltia i que, a més a més, permeten la descàrrega d’arxius adjunts (PDF) o aplicacions relacionades amb el coronavirus per infectar els ordinadors.
Es fan passar per l’OMS o autoritats sanitàries d’alguns països per promoure cures falses o solucions miracle i, fins i tot, sabent que moltes empreses han implementat el teletreball, es fan passar pel departament de RRHH de la Companyia i demanen a la víctima que inicie sessió en certes plataformes per així robar les seues credencials. Alguns exemples que circulen a internet:
-Fes clic ací per a la cura del coronaviru
-OMS: aquest consell pot salvar-te
-Ara el virus està en l’aire
-Mesures de seguretat, davant el coronavirus
-Ferramentes útils si has de treballar des de casa per la crisi del nou coronavirus.
Versions falses de panells online, en les quals poder fer seguiment a temps real de la programació de la malaltia, per robar així la informació dels usuaris emmagatzemada en els ordinadors.
Qualsevol d’aquestes pràctiques és un intent de phising. El phising és un mètode que els ciberdelinqüents utilitzen per a enganyar-nos i aconseguir que revelem informació personal, com contrasenyes o dades de targetes de crèdit, i números de comptes bancaris. En aquesta ocasió, amb el pretext d’oferir informació, al voltant de la infecció. Per això…
– Tingues cura amb els correus que aparenten d’entitats bancàries o serveis coneguts amb missatges que no esperaves, que són alarmistes o sospitosos. No faces click, cap d’ells et demanarà que inicies sessions per veure la informació de seguretat.
– Sospita si hi ha errors gramaticals en el text, poden haver utilitzat un traductor automàtic per a la redacció del missatge trampa. Cap servei amb certa reputació enviarà missatges mal redactats.
– Si el missatge t’obligue a prendre una decisió, de manera imminent, o en unes poques hores, és mala senyal.
– Revisa si el text de l’enllaç que faciliten en el missatge coincideix amb la direcció a la qual apunta, i que aquesta corresponga amb l’URL del servei legítim.
– Aplica l’educació: sol·licitud de dades bancàries + dades personals= frau.
Si tens més dubtes, la Guàrdia Civil ha creat un canal per recollir denuncies sobre fraus online pel Covid-19. Es tracta de l’email: ciberestafas@guardiacivil.org
