Blog Caixa Benicarlo

Situació actual de la pandèmia?

La majoria dels països han anat relaxant les seues mesures de confinament, en un esforç per tornar a posar en marxa les seves economies, la qual cosa ha portat un increment de contagis amb desigual incidència per països. En l’últim mes, hem assistit a un augment de casos a Europa, amb Espanya i França al capdavant, mentre que els EUA i els països emergents registren una millora, encara que es mantenen xifres elevades, sobretot al Brasil i l’Índia.

No obstant això, a pesar de l’augment dels contagis, la situació difereix a la viscuda al març. D’una banda, s’ha incrementat el número de test a la població com a mesura de contenció del virus i per l’altra, s’ha reduït de manera considerable el nombre d’hospitalitzacions i la taxa de mortalitat, que se situa molt per sota de la registrada en la primera onada. El que sembla evident, és que fins que no s’aconsegueixi una vacuna o un tractament efectiu accessible a nivell mundial, resultarà difícil aconseguir els nivells de creixement previs a esta crisi. Pel que creiem que aquesta segona onada no serà tan intensa, però probablement serà més duradora.

Quant a la situació actual de la vacuna, dels 33 projectes de desenvolupament que a nivell mundial es troben en fase clínica; set d’ells, encapçalats per la Universitat d’Oxford, es troben en la seva fase final. També hem conegut en els últims dies, notícies molt positives per part dels principals laboratoris sobre nous test d’antígens, amb resultats ràpids i elevada efectivitat, que delimitarien el risc d’expansió del virus durant el període d’espera a la vacuna. Alguns governs es mostren optimistes en l’obtenció d’una vacuna efectiva abans de finals d’enguany, a tot això, les previsions parlen de finals de 2021 per a la vacunació massiva de la població.

La tornada a la nova normalitat

En els últims mesos hem assistit a una millora de les dades econòmiques, gràcies a la reobertura de les economies i al suport dels bancs centrals i governs. Tant les economies avançades com les emergents han registrat un fort impuls del comerç minorista després del període de confinament. No obstant això, després de l’eufòria que ha suposat la tornada a la nova normalitat, s’obre una etapa en la qual toca conviure amb l’amenaça de nous rebrots, un augment progressiu de la desocupació i una moderació en el consum. Per situar-nos en context, el PIB global contínua un 4% per sota dels nivells anteriors a març, la demanda de petroli es troba un 10% per sota i la desocupació als Estats Units duplica la xifra anterior a aquesta situació.

Als EUA hem vist una certa desacceleració en la recuperació i, encara que queda pendent l’aprovació del nou paquet d’ajudes fiscals que tractarà de reimpulsar l’economia, serà difícil treure’l abans de les eleccions.

A Espanya les dades no conviden a l’optimisme, les previsions del PIB del 3er trimestre parlen d’una pujada del 10%, encara que no acompanyarà tant la creació d’ocupació, ja que es veurà sobrecarregat pel sector serveis, que continuarà sent el més afectat.

Com a resum, i malgrat l’eufòria dels mercats vista en els últims mesos, les previsions de creixement tant per als EUA com per a Europa, continuen sent una incògnita, pel fet que qualsevol previsió, es veu ràpidament alterada per l’evolució de la pandèmia. Per això, creiem que la volta a nivells anteriors al Covid no arribarà fins a 2022, i les expectatives de recuperació en forma de V, ens semblen massa optimistes.

Les últimes actuacions dels Bancs Centrals

Hem assistit a un canvi en el marc d’actuació de la Reserva Federal que parla d’un objectiu d’inflació mitjana en el 2%. Això que pot semblar un canvi poc cridaner, té un gran impacte, ja que permet que la inflació supere temporalment la barrera del 2% i amb això retardar la pujada dels tipus d’interès als EUA, segurament fins a finals del 2023 o 2024.

Quant a la zona Euro, no hi ha hagut canvis en la seva política monetària, només en les seves previsions econòmiques per a este exercici, estimant un descens del PIB del 8% i un creixement del 5% en 2021. Creiem que la recuperació de l’economia de l’eurozona, fins a nivells previs al Covid, serà en 2022, i en alguns països es retardarà a 2023.

Davant l’escenari actual, la rendibilitat del deute sobirà és molt baixa. Quant al crèdit, el mercat primari de bonus corporatius ha incrementat la seva activitat, i és previsible que les companyies aprofiten este entorn de tipus baixos, per a continuar fent emissions en els pròxims mesos, assegurant-se d’esta manera, finançament a llarg termini amb un cost financer molt baix. Quant als inversors, la necessitat d’aconseguir una rendibilitat superior a la del deute públic o els bonus corporatius d’alta qualitat, provoca una relaxació dels criteris de risc, facilitant així la inversió en bonus sense grau d’inversió, i també els moviments cap als mercats de renda variable.

Què està passant amb les borses?

En l’últim mes les borses han pujat, obviant les notícies sobre l’augment de contagis i centrant-se en les expectatives de recuperació econòmica, i en l’esperança d’una vacuna en el curt termini. Ens sembla que el mercat ha descomptat massa aviat tots dos esdeveniments, ja que encara hi ha molta incertesa entorn de l’economia i a l’efectivitat de les potencials vacunes.

El comportament de les borses està sent asimètric, amb valors de creixement, com són els lligats a la tecnologia, amb una evolució molt positiva, mentre que en el costat oposat trobem valors més lligats al cicle econòmic com el sector financer o la indústria pesant.

Quant a distribució geogràfica observem diferències. Destaquen els EUA amb els seus índexs S&P 500 i Nasdaq recuperant tot el perdut per la Covid, i marcant nous màxims històrics durant l’estiu, fet que ha portat a les valoracions dels seus actius a nivells molt exigents. De fet, en aquests primers dies de setembre, estem veient correccions que, de moment, les estem considerant com a moviments de recollida de beneficis després de les fortes pujades.

A Europa el moviment registrat durant l’estiu ha estat molt lateral, amb l’Eurostoxx en un rang del 3.200-3.400. A priori, i encara que veiem una valoració més atractiva dels índexs europeus, és difícil veure un millor comportament de la borsa europea si no acompanya l’evolució del sector financer; veiem moviments corporatius a Espanya, i el BCE també intenta empènyer cap a fusions bancàries en la zona euro, però és difícil predir que aquests es concreten en el curt termini.

Els resultats empresarials en el 2n trimestre als EUA han resultat millor de l’esperat; la seva activitat econòmica es va parar menys; mentre que a Europa han resultat en línia amb allò que es preveu.

Les valoracions de les borses són exigents en termes absoluts i també respecte a les seves mitjanes històriques, i alguna cosa a tenir en compte: s’està produint una dissociació entre la valoració de les empreses, l’economia real i les previsions de beneficis dels pròxims anys. En este context, és molt rellevant la selecció de companyies, seguim centrats en empreses amb forta generació de caixa i visibilitat de resultats, evitant les empreses molt endeutades, les quals es puguen veure molt afectades, en cas que la pandèmia s’allargue més en el temps.

A Espanya, les companyies, en general, esperen que els beneficis milloren de manera significativa en 2021, encara que, probablement, no aconsegueixen els beneficis de l’any passat, i en sectors com l’oci i els viatges s’haurà d’esperar a 2022-2023 per a recuperar els nivells de 2019.

De cara als pròxims mesos, veiem diversos factors que poden generar incertesa i afectar els mercats, produint un augment de la volatilitat. Com per exemple, la proximitat de les eleccions als Estats Units o l’evolució de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. Quant a Europa, un tema que reprèn el protagonisme, després d’haver passat a un segon pla durant els últims mesos, són les negociacions sobre el Brexit. Creiem que la negociació apurarà els terminis marcats i encara que esperem algun tipus d’acord, les relacions s’han tensionat per les pretensions de Regne Unit d’incomplir l’acord de sortida amb la Unió Europea.

Veiem raons positives que donen suport a una recuperació gradual de les economies encara que no es produirà d’igual forma en tots els països, mercats, actius o sectors, però aquí és on és clau continuar posant el focus a mantenir les carteres diversificades. És sens dubte, la millor manera de reduir el risc i beneficiar-se de la rendibilitat dels diferents actius.

*Article elaborat per Gescooperativo, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva del Grup de Caixes Rurals.

*Podeu llegir-lo en castellà en el blog de Ruralvia.

Ens trobem en l’etapa de la «nova normalitat». Han passat més de 100 dies des que es van adoptar les mesures de confinament i restricció de l’activitat per intentar contenir la pandèmia causada pel coronavirus Covid-19. La fi de l’Estat d’Alarma a Espanya i la reobertura de les fronteres amb la UE apunten a una reactivació gradual de l’activitat econòmica, tot i que encara trobem moltes incerteses en l’àmbit sanitari i en l’econòmic.

Situació actual de la pandèmia

Amb gairebé 11 milions d’infectats al món, 521.355 morts i 5.767.410 de persones recuperades, la pandèmia està lluny de ser controlada a nivell mundial. De fet, el nombre de nous casos creix cada dia.

A Europa, el virus està més controlat, tot i que es manté en alerta davant el risc de rebrots. El focus de l’epidèmia s’ha traslladat a Amèrica, centrant-se en Estats Units i el Brasil, els països amb més contagis en els últims dies.

El volum de recursos destinats a combatre el virus a nivell mundial, tant des de l’àmbit públic com privat, no té precedents. El descobriment d’un tractament efectiu contra el coronavirus o una vacuna que es puga aplicar de forma massiva, canviaria definitivament l’escenari, tot i que les successives fases per les que passe el procés de creació de la vacuna, fan que siga difícil preveure que disposem d’ella a curt termini.

El major risc al qual s’enfronten actualment les economies, és el d’un rebrot de virus, de tal magnitud, que exigeixi tornar a el confinament, de manera que la recuperació econòmica està lligada a l’evolució de la pandèmia.

Recuperació desigual

No totes les economies estan implementant les mateixes mesures ni estan anant al mateix ritme, de manera que, l’impacte de la crisi serà asimètric per països. Les polítiques expansives adoptades pels governs incrementaran els dèficits públics de forma notable. Aquells països més endeutats patiran més, i la seva recuperació serà més complicada perquè el seu marge de maniobra és més limitat.

En tot cas, el ritme de la recuperació econòmica vindrà determinat en bona mesura per l’evolució que experimente la demanda interna i a Europa Occidental aquest epígraf té un pes de el 70% de l’PIB.

Una notícia molt positiva a Europa ha estat l’anunci del Fons de Reconstrucció Europeu, amb un volum de 750.000 milions d’euros. l’aprovació de la qual esperem que siga aprovada per tots els estats membres amb les menors modificacions possibles. Com sabeu, els països més perjudicats per la pandèmia, com Itàlia i Espanya, són els que rebrien la major part dels subsidis. A més, l’accés a aquests fons estarà subjecte a condicions i a un seguiment de l’acompliment de les reformes, que a mitjà termini afavoreixin el creixement econòmic.

El BCE, per la seva banda, amb l’objectiu d’estimular el consum i ajudar a la recuperació econòmica, ha augmentat la compra d’actius en els dos principals programes que té actualment en funcionament: 120.000 milions en el Programa de Compra d’Actius i 600.000 milions de euros fins als 1,35 bilions en el Programa de Compres per la Emergència de la Pandèmia.

La ràpida resposta dels bancs centrals i els governs, ha fet que els mercats s’hagen recuperat dels mínims des del març, però aquesta pujada tan vertical estaria descomptant una recuperació en V de l’economia que, a dia d’avui, sembla poc probable.

Què esperem a nivell macroeconòmic …

Ens enfrontem a una recessió profunda en l’economia amb caigudes de l’PIB a nivell mundial. En el seu informe de juny, en comparació amb el pronòstic d’abril de Perspectives de l’economia mundial (informe WEO, per les sigles en anglès), l’FMI pronostica una recessió mundial més profunda en 2020 i una recuperació més lenta en 2021. Es preveu que el producte mundial disminuirà 4,9 % el 2020 -o sigui, 1,9 punts percentuals menys que el projectat a l’abril- i que estarà seguit d’una recuperació parcial, amb un creixement de 5,4% el 2021.

El BCE ha actualitzat també les seves previsions econòmiques i espera que el PIB de la zona euro es contregui un 8,7% el 2020, per recuperar al voltant d’un 5% el 2021, però aquest repunt estaria condicionat a l’èxit dels governs en la contenció de virus i a l’efectivitat de les mesures preses per donar suport l’economia.

Les dades a Espanya són menys favorables, segons el Banc d’Espanya s’espera una contracció de l’PIB espanyol fins al 11,6% per a aquest any, a causa de l’exposició de la nostra economia a el sector serveis, especialment al turisme, que comportarà una recuperació més lenta que en el conjunt de la zona euro.

És aviat per calibrar l’abast de la recessió actual, de manera que som cauts davant la recuperació que estem veient a les borses, ja que les previsions de beneficis de les companyies estan envoltades d’incertesa i el seu reflex en la seva valoració també ha de prendre amb cautela. Segons la nostra opinió, hem de seguir sent prudents, més quan les companyies també es mostren contingudes en les seves estimacions de beneficis.

A tot això s’afegeix l’increment de la tensió entre els Estats Units i la Xina, al qual estem assistint en aquestes últimes setmanes i que, de moment, el mercat està obviant, però en qualsevol moment podria provocar una correcció o una consolidació de nivells després d’aquesta forta pujada.

Per tot això, insistim en tenir carteres diversificades, que és la millor manera d’atenuar les possibles retallades, sense renunciar a les pujades, centrant-nos en companyies de qualitat, amb baixos nivells de deute i amb important generació de caixa de forma recurrent.

Les tendències que han vingut per quedar-se …

La Covid-19 ha portat canvis en els comportaments dels consumidors que es preveuen duradors i l’increment de l’ús de la tecnologia és un d’ells. Els patrons de consum després del confinament, afavoreixen el desenvolupament de la digitalització, que s’aplica a sectors tan diversos com la distribució, alimentació, salut o entreteniment.

Una altra de les tendències que surt enfortida d’aquesta crisi és la Sostenibilitat. Els criteris ambientals, socials i de bon govern cada vegada tenen més importància per als inversors. De fet, el pressupost de la Unió Europea en el pla 2021-2027, vincula 1,85 bilions d’euros a l’economia sostenible. Les inversions sostenibles són una tendència que s’està consolidant a Europa i l’interès per aquest tipus d’inversions es va a incrementar.

El sector salut ha demostrat ser un dels més rellevants, actuant durant aquest període com a valor refugi. A dia d’avui segueix mostrant un major creixement, impulsat per les tendències demogràfiques, com l’envelliment de la població en la major part dels països occidentals, o els avenços científics. A més, la creixent preocupació de la societat per la salut, impulsarà el desenvolupament d’aquest sector, i concedirà una superioritat estratègica als països amb millor tecnologia i capacitat innovadora.

També esperem que augmenten les inversions mediambientals i en energies renovables, a l’igual que la de productes i serveis que contribueixin a un món més net i eficient.

La visió de construir, entre tots, un món més sostenible, ha anat calant a poc a poc en la societat: els millennials aspiren a treballar per un món millor, els governs llancen regulacions que obliguen a les empreses a reportar informació més enllà de la financera , i també les empreses integren en el seu discurs la sostenibilitat.

La gestió en els nostres fons …

En l’actual entorn de mercat, la caiguda dels tipus d’interès, la contracció econòmica i la incertesa, representen desafiaments importants i aquest és el moment d’ampliar l’horitzó d’inversió i buscar alternatives.

En Gescooperativo intentem buscar companyies generadores de caixa de forma consistent, amb balanços solvents, i això ho trobem en el sector tecnològic, en el que a dia d’avui estem sobreponderats en la majoria dels nostres fons.

Actualment tenim una posició de liquiditat mica superior a l’habitual per aprofitar la volatilitat típica de el període estival. En els fons de renda fixa, el major pes de la inversió es troba en deute públic espanyol; en els fons mixtos, s’ha reduït l’exposició a high yield, i també s’han reduït les durades de les carteres de renda fixa.

Quant als nostres fons mixtos conservadors, estan evolucionant raonablement bé, especialment els mixtos internacionals. Pensem que la recuperació serà més ràpida i pronunciada fora de les nostres fronteres.

Com a resum, hem configurat una estratègia defensiva, que consisteix a seleccionar inversions que, a mig termini, es vegen poc impactades per l’actual situació, i es troben a preus atractius.

*Article elaborat per Gescooperativo, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva de el Grup de Caixes Rurals. Actualizació de dades per part de Caixa Benicarló.